Vull començar la setmana recordant els punts positius de la jornada electoral d’ahir:
- sembla que puja l’esquerra en general (admetent com a hipòtesi que Podemos sigui realment esquerra, cosa que jo encara no tinc clara: n’espero els fets);
- puja l’esquerra catalana (enhorabona a ERC i CUP: sembla que anteposar el partit al procés —rebutjar la llista d’unitat al novembre— us ha anat bé);
- puja el vot sobiranista en gairebé 400.000 respecte a fa quatre anys (potser seria hora de reconèixer el mèrit, també, de l’ANC i d’Òmnium);
- baixa una mica la xenòfoba PxC;
- baixa l’esquerra espanyolista del PSC;
- baixa el PP a Catalunya (moltes gràcies, Sánchez Camacho);
- baixa el PP a València i sembla que l’esquerra recupera l’alcaldia: felicitats, Joan Ribó (a veure què en feu!);
- baixa el PP al País Valencià i sembla que perd la Generalitat;
- baixa el PP a les Illes Balears i i també sembla que perd la governabilitat.
Sempre en general, sembla que es confirma la patacada dels populars que va començar a fer-se visible en les andaluses: els resultats al País Valencià i a les Illes, feus tradicions del PP, són decisius i fan trontollar l’hegemonia del partit a Espanya. Cal reconèixer-ne el mèrit a Mariano Rajoy, el Plasma, el fabricant de frases genials. Per cert, no us podeu perdre aquesta marxa fúnebre sobre l’himne del PP que recull eldiario.es: els socarrats ja estan soterrant el Rus.
Tanmateix, és una llàstima que ERC i CUP no acceptessin la llista única i les plebiscitàries, el pla que va plantejar Mas al novembre: ara estaríem negociant la independència amb el pitjor president espanyol de tota la història, cosa que ens hauria facilitat molt les coses.
Però, deixe-m’ho aquí, que avui només volia pensar en positiu.
