Tres dies «sense» mòbil

Amb l’excusa d’una investigació per esbrinar on cal invertir més en infraestructures (de debò, calia?), el govern del Socesp, via Ministeri de l’Amor, s’ha empescat una operació que ha permès a l’INE de vigilar-nos via mòbil durant tres dies. Qui més, qui menys, ha estat víctima i còmplice simultàniament. Alguns, però, ens hem negat a ser còmplices d’aquesta operació i hem deixat a casa el mòbil o, en el meu cas, la targeta del mòbil.

RMS ja ens n’avisava fa anys: el mòbil és un invent per vigilar-nos, per espiar-nos a totes hores i a tot arreu (… un mòbil per controlar-los a tots…). I, aquests dies, qui s’ha molestat a informar-se’n mínimament, ha hagut de reconèixer que en RMS tenia raó.

Tanmateix, he de dir que l’experiència m’ha sorprès positivament: he descobert que, en realitat, no necessite un mòbil. O, per a ser més precís, no el necessite tant. En efecte, durant aquests tres, no he fet cap trucada quan em trobava fora de casa. I, d’altra banda, tant a casa com a la feina, el Wifi m’ha permès, quan ho he necessitat o quan n’he sentit el caprici, de connectar-me a la xarxa, consultar el correu, mirar les xarxes socials, llegir la premsa o… treballar (sobretot, treballar, encara que semble mentida).

A més a més, fent memòria, he recordat que, en els vint anys si fa no fa que tinc mòbil, només en un parell d’ocasions he tingut veritable necessitat de telefonar quan no era a casa.

D’altra banda, tampoc és que la família o els amics em truquen gaire al mòbil: normalment, la família em telefona a casa (oh, sí! tinc un telèfon fix perquè sóc un home antic), mentre que els amics solen emprar el Telegram o altres xarxes similars.

Així, doncs, he arribat a la conclusió que, en realitat, no necessite un mòbil (o el necessite molt poc). I, després de reflexionar sobre què necessite realment, he decidit de fer un experiment: a partir d’ara, tornaré a col·locar la targeta del mòbil al modest Aquaris E4.5 Ubuntu Edition i el portaré a sobre (però apagat). I, a la feina, com que necessite una pantalla una mica més gran per treballar amb comoditat en aquelles ocasions on obrir el portàtil seria poc pràctic (passar llista, llegir el correu, consultar algun text i poca cosa més), seguiré emprant l’altre mòbil o potser una tauleta (una vella tauleta de 7 polsades, una Samsung Tab 2 que fa anys que hauria d’haver llançat), però connectats via Wifi, no pas com a telèfons.

I, res, aquestes són les reflexions i les intencions després dels tres dies d’espionatge estatal. En passar Nadal, ja us contaré com progressa l’experiment.

Cuideu-vos i protegiu-vos.

Publicat dins de anotacions al marge, democràcia, desinformació, llibertat | Etiquetat com a , , , | 1 comentari