Final de les vacances d’hivern

Com us vaig explicar fa temps, aquest hivern m’havia agafat sis setmanes de llicència: jo en dic vacances d’hivern; hui, però, torne a la «fàbrica».

I com he emprat aquest temps de llibertat que he comprat (ben car, per cert: la Llibertat és un luxe, ja ho sabeu?). Doncs, ara us en faré cinc cèntims —no per fer-vos-en enveja, sinó per incitar-vos a reflexionar sobre el dret a no treballar.

Vaig començar amb una primera setmana de descans intensiu: estovat al sofà, dormitava, mirava alguna sèrie, dormitava, menjava, dormitava, dormitava. Havia arribat molt estressat a meitat del segon trimestre (cosa normal quan treballes en un institut) i ni el cos ni les neurones donaven per a molt més.

Això sí, vaig recuperar una mica el gust per cuinar. No, no sóc un gran cuiner; tanmateix, el meu nivell està una mica per sobre del que resulta habitual en els homes de sexe masculí de la meua generació. I cuinar, a més de sa, és relaxant i em retorna a una realitat física, fisiològica i ecològica que, francament, feia temps que em mancava.

Les dues setmanes següents les vaig passar a València: vida familiar, vida social, falles. Els pares es van alegrar molt de tindre’m per allà (aquesta era la principal raó per agafar-me la llicència) i, és clar, jo també en vaig gaudir molt.

Vaig retrobar els vells amics de la facultat i els de la S.D. Correcaminos, els amics que més m’han ajudat a ser qui sóc i amb els quals, per circumstàncies de la vida (el meu exili politicolingüístic a Catalunya, llur condició de pares i mares…), havia anat perdent el contacte. Sopars, berenars, xerrades, teatre, confidències: els petits plaers que fan la vida una mica més suportable.

També vaig aprofitar per desvirtualitzar un parell d’amics mastodòntics, el @mikelalasmuto i el @Tnkt: va ser un goig conèixer-vos en persona!

Les visites a la Fira del Llibre Antic de València també van ser molt profitoses. He començat a llegir el Palmerín de Inglaterra i, sense ser, de moment, ni tan divertit com el Tirant lo Blanc ni tan intens com l’Amadís de Gaula, sí que promet brindar-me hores i hores d’entreteniment.

La quarta setmana de les vacances d’hivern la vaig tornar a dedicar un altre cop al descans intensiu: les Falles, xiquets, són una festa esgotadora!

He reservat les darreres dues setmanes a un dels meus passatemps preferits: estudiar. He représ l’aprenentatge d’interlingua i, gràcies a @ondiz i al seu Curso no convencional de LaTeX, estic aprenent el llenguatge de procès de documents més potent del món mundial, repassant Markdown i… embarcant-me en un projecte del que ja us en diré alguna cosa quan estiga més madur.

Hui, però, toca tornar a la roda del sistema capitalista i treballar. Continuaré, això sí, fent de profe subversiu, que és el que més m’agrada; però amb les bateries carregades al máxim: tremoleu, alumnes! tremoleu!

Publicat dins de anotacions al marge | Etiquetat com a | Deixa un comentari