Vaga d’Educació (o d’Ensenyament, o d’Educància) a Catalunya

Per demà, dijous, 16 de maig de 2016, els professors i mestres del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya estem convocats a una vaga per part de tots (o gairebé tots) els sindicats. Molt resumit, exigim:

  1. tornar a les càrregues lectives d’abans de la crisi (fa cosa de deu o onze anys),
  2. tornar a les ràtios alumnes/aula d’abans de la crisi, i
  3. un grapat més de coses que no m’he molestat ni en llegir-les perquè amb les dues anteriors ja la trobe més que justificada.

Més resumit encara: volem menys alumnes per professor per poder atendre’ls adequadament; volem que ens treguin les hores setmanals de classe que ens van carregar de més fa onze anys per tal de tenir més temps per a preparar les classes, les activitats, per poder corregir sense tant d’estrès i poder informar, tant els alumnes com llurs famílies, del progrés i de les dificultats que experimenten, per poder continuar formant-nos sense caure malalts d’ansietat.

Encara ho voleu més resumit? Doncs, volem millors condicions de treball per poder atendre els vostres fills com es mereixen i com necessiten.

Ah!, que, ara, us sembla massa resumit i voleu més informació sobre la vaga? Doncs, cap problema: mireu quines coses demanem i ens ha negat el Govern de Catalunya.

Després de pensar-hi ni molt ni poc, sinó una estona raonable, he decidit que secundaré aquesta vaga pels següents motius:

  1. perquè el que demanem és raonable (com demostra el fet que no és sinó el que ja teníem fa onze anys);
  2. perquè el que demanem va, en primer lloc, en benefici dels nostres alumnes, tots, sense deixar ni un;
  3. perquè, en una societat que ens va retallant els drets de manera descarada, l’única manera de conservar-los és exercir-los;
  4. perquè, en exercir aquest dret, done exemple de lluita social i de civisme als meus alumnes i, finalment,
  5. perquè em sent més lliure quan exercesc els meus drets que quan no els exercesc —i la Llibertat ocupa un lloc molt alt en la meua escala de valor.

I, no patiu: si els vostres fills perden demà alguna classe, tampoc no s’acabarà el món. I si creieu que sí, que s’acaba el món, doncs, amb el món s’acabaran també tots els problemes, inclòs aquest.

Salut, revolució, república, igualtat i educació universal gratuïta i de qualitat!

Publicat dins de Catalunya, Educància | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari